23 de juny del 2016

Literatura, art i memòria viva


El divendres 17 de juny, a la librería La Memòria de Barcelona, aconseguim reunir en una sola taula literatura, art i memòria viva. Es tractava de la presentació del llibre El vell al pont, de Hemingway. Van intervenir l'escriptor Sebastià Bennasar, que va oferir la contextualització literària de l'obra; Pere Ginard, l'il·lustrador del llibre, i Maria Estela Ferré, escriptora i protagonista dels fets que narra el relat. Un relat que ens emplaça en un pont de barques sobre el riu Ebre, l'any 1938. Allí un soldat republicà tracta de convèncer a un ancià d'Amposta perque segueixi caminant i s'allunyi el més aviat possible de l'imminent atac aeri de les tropes feixistes.

















Maria Estela Ferré, també d'Amposta, tenia sis anys quan, igual que milers de persones "sense idees polítiques", es va veure obligada a abandonar la seva casa i fugir del front, de la guerra i de la mort. El seu testimoniatge, no obstant això, estava ple de cruesa i d'esperança, un missatge que fem nostre des de l'editorial, i que també creiem present en les il·lustracions realitzades per Pere Ginard a partir de fotografies de la Guerra Civil, exposadas en les parets de pedra d'aquesta llibreria de Gràcia fins al dia 15 de juliol.

















Comptem amb els nostres lectors perquè aquest llibre es converteixi en una baula més de la cadena de trobades imprescindibles que serveixin de marc per a la reflexió i el diàleg sobre les víctimes d'aquesta i totes les guerres.






















31 de març del 2016

El vell al pont

Ernest Hemingway
















Pere Ginard (Il·lustracions)
Ian Gibson (Epíleg)

En plena ofensiva feixista, en algun lloc de l’Ebre, un ancià sembla clavat a un pont, incapaç de reaccionar. No se sap si espera la mort o si en fuig. S’ha vist forçat a abandonar el seu poble natal i ho ha perdut tot per culpa de la barbàrie de la guerra. Mentre els republicans evacuen el lloc, el narrador, un soldat encarregat de reconèixer el territori, es dirigeix a ell: 

  —I no teniu família? —li vaig preguntar, tot vigilant l’altre cap del pont on uns quants carros davallaven a corre-cuita pel pendent de la riba. 
——No —va respondre—, solament els animals que he dit. El gat, és clar, estarà bé. Un gat se sap espavilar, però no sé pas què serà dels altres. 
—Quines idees polítiques teniu? —vaig preguntar-li. 
—No en tinc cap —va dir—. Tinc setanta-sis anys. He caminat dotze quilòmetres i ja no puc més.

















En una situació tan efímera com és la trobada en un pont entre un ancià i un soldat, Hemingway condensa la trajectòria de tota una existència. Perfila, sense dibuixar-la, la línia d’una vida anterior i suggereix, sense explicar-ho, el que està succeint en aquell mateix instant i les possibilitats que emergeixen d’una vida futura —o truncada—. 

Tanmateix, aquesta prosa submergida s’erigeix com la part més important de la història. Més encara que la punta de l’iceberg: en aparença, un relat senzill sense acció; o el retrat d’un heroi dur i resistent, elegant en el patiment, com els que li agradava retratar en les seves obres.

Hemingway va compondre aquest relat quan treballava a Espanya com a corresponsal durant la Guerra Civil, a partir d’una notícia que va enviar per cable submarí el 17 d’abril de 1938, diumenge de Pasqua. El vell al pont veuria la llum aquell mateix any, en forma de relat i no de crònica, primer a la revista Ken Magazine, i poc després, dins del llibre Els primers quaranta-nou contes.



L’epíleg d’Ian Gibson, especialista en història contemporània, ofereix de forma precisa i rigorosa la contextualització dels fets subjacents del conte. Mentre que la seva anàlisi detallada permet comprendre els esdeveniments immediatament anteriors i posteriors a l’acció del relat —l’evacuació d’Amposta—, la cronologia que inclou l’edició ofereix una visió general del conflicte:

Som a l’abril de 1938. Fa vint-i-dos mesos que Espanya està immersa en una guerra civil, cada cop més despietada a causa del suport decisiu que Hitler i Mussolini aporten als revoltats. El nombre de víctimes, tant als camps de batalla com en les dues rereguardes, arriba als centenars de milers.

El treball d’il·lustració de Pere Ginard, de to quietament dramàtic, és el complement ideal de l’estil de Hemingway. Per aquesta sèrie s’ha inspirat tant en els fotomuntatges de John Heartfield i el cartellisme de l’època, com en autors emblemàtics de la fotografia de guerra —Gerda Taro i Robert Capa— i l’aplicació del color del seu admirat Antonio López.




En aquest breu relat, instantània de concisa eloqüència sobre les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, es resumeix la qualitat de l’obra de Hemingway. Va ser precisament la prosa extraordinària dels seus llibres de relats —«llisa i directa, que ensenyava a assumir la vida en la seva totalitat», en paraules d’Enrique Vila-Matas— allò que li va comportar el prestigi com a escriptor.













El vell al pont és una obra excepcional que explica una única història, la de les víctimes de qualsevol conflicte, en dos registres. Atractiva per especialistes i profans tant en el tema de la Guerra Civil com en la literatura de Hemingway, posseeix un valor testimonial per la base fotogràfica de les il·lustracions, i inclou els elements necessaris per ubicar els fets en el context històric.


Traducció: Jordi Arbonès
16,5 x 24 cm; 96 p.; Cartoné amb sobercoberta
ISBN: 978-84-944942-7-7
Veure bio de l'autor
Veure bio de l'il·lustrador

30 de març del 2016

Ernest Hemingway

Illinois, 1899 - Idaho, 1961





















Inicià la seva carrera com a escriptor en un diari de Kansas City, a disset anys. En esclatar la Gran Guerra s’allistà com a voluntari al front italià, fins que el van ferir de gravetat l’any 1918. La seva experiència com a reporter durant la Guerra Civil espanyola li oferí l’escenari per a una de les seves novel·les més ambicioses, Per qui toquen les campanes (1940). Entre els seus últims treballs destaca la novel·la més famosa, El vell i el mar (1952), que guanyà el Premi Pulitzer el 1953. El 1954 li fou atorgat el Premi Nobel.

29 de març del 2016

Pere Ginard

Mallorca, 1974















Il·lustrador, cineasta i cofundador de l’estudi pluridisciplinari Laboratorium. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Il·lustració a l’Escola Massana. Com a il·lustrador ha obtingut nombrosos premis, com l’Injuve 2000, l’Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat d’Alacant i el Junceda d’il·lustració infantil i juvenil. Ha exposat treballs a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, a l’Itabashi Art Museum de Tòquio i al Nami Concours de Corea.

26 de febrer del 2016

Mil orelles

Pilar Gutiérrez Llano















Samuel Castaño Mesa (Il·lustracions)




He volgut explicar que
tinc mil orelles diminutes espargides per tot el cos [...]
que una mà tocant-me l’esquena
crida que m’estima [...]



Una persona sorda no és aquella que no pot sentir-hi. Una persona sorda és, en realitat, aquella que no vol sentir-hi; la que no s’esforça a comunicar-se, a fer-se entendre, la que es tanca en les seves pròpies idees.  


















Mil orelles no és un llibre per a sords, sinó una obra sobre les persones amb discapacitat auditiva, sobre la seva forma de «sentir-hi» gràcies a les «mil orelles diminutes» que tenen «espargides per tot el cos».


















Una petita joia literària on conviuen tres llenguatges: l’escrit, el visual i el de signes. El poema, narrat en primera persona per una dona que va perdre l’oïda als set anys, rescata la intensitat sensorial d’aquella manera única en què les persones sordes perceben el món, una memòria íntima d’aromes, murmuris i carícies: 


















A la sonoritat del poema s’uneixen les expressives il·lustracions de Samuel Castaño Mesa, que propaguen múltiples significats a partir d’essències i reforcen la idea del diàleg entre el silenci i el so. El llibre també inclou una petita targeta amb l’alfabet manual, diferent en cada llengua. 


















Mil orelles, de la mateixa manera que ho feia El llibre negre dels colors – el conte de Menena Cottin i Rosana Faría per «veure» els colors amb els ulls tancats (Libros del Zorro Rojo, 2008) –, ens recorda que existeixen infinites maneres de conèixer el món, però sobretot, de donar-lo a conèixer. 

Publicat originalment per Tragaluz editores el 2014, Mil orelles va obtenir una menció especial del jurat en la categoria Nous Horitzons del Premi Bologna Ragazzi 2015: «Aquest volum, petit i quadrat, il·lustra amb elegància la manera en què les persones sordes perceben el món. En exhibir imatges seleccionades acuradament i incorporar el buit, aquest llibre té un to subtil i, a la vegada, un missatge molt potent». 


















També va ser seleccionat per l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY) com un d’Els millors llibres per a nens i joves amb discapacitat del 2015. 

Si vols «escoltar» el poema de Mil orelles, o participar en la cadena de vídeos iniciada per Tragaluz per tal que les persones sordes tradueixin el relat a la llengua de signes, et convidem a entrar aquí o a contactar amb nosaltres a info@librosdelzorrorojo.com


15,5 x 15,5 cm; 28 p.; Cartoné
ISBN: 978-84-944375-2-6
Veure bio de l'autor
Veure bio de l'il·lustrador

9 de febrer del 2016

La metamorfosi

Franz Kafka




















Luis Scafati (Il·lustracions)


















«Un matí que en Gregor Samsa es despertà de somnis des assossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Jeia de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, aixecant una mica el cap, podia veure un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual, amb penes i treballs, s’aguantava el cobrellit, a punt de caure completament a terra. Les seves múltiples potes, llastimosament minses en comparació amb les seves proporcions, s’agitaven desvalgudes davant els seus ulls».


















Així comença una de les ficcions més cèlebres de la literatura del segle XX. Peça clau en la seva producció literària, La metamorfosi és un vast i vívid malson en què gravita tota la intensitat de Franz Kafka. Les il·lustracions del gran artista argentí Luis Scafati recreen admirablement els peculiars ambients i personatges d’aquest relat i conviden el lector a una aventura memorable.



















El treball de Scafati sobre aquest clàssic ha sigut objecte de diverses exposicions a Llatinoamèrica i Europa que l'han reconegut com una de les millors interpretacions gràfiques realitzades sobre l'angoixant història de Gregor Samsa. Des de la seva aparició a Libros del Zorro Rojo, s'ha traduït i publicat a nombrosos països d'Europa i d'Àsia, i s'ha inscrit entre els millors homenatges a l'escriptor «el món del qual —en paraules del crític alemany Walter Benjamin— és un teatre universal».

Traducció: Joan Fontcuberta


24,5 x 20,5 cm; 128 pp. Rústica
ISBN: 978 84-9795-003-8

Veure bio de l'autor
Veure bio de l'il·lustrador

Franz Kafka

Praga, 1883 - Kierling, 1924
















Fill d’una família de comerciants de Praga, es va doctorar en Dret, va estudiar Germanística i Història de l’art i, a vint-i- tres anys, va començar a treballar en una companyia d’assegurances. Goethe, Eckerman, Byron, Swift, Flaubert i la Bílblia van ser algunes de les seves lectures habituals. La seva obra inclou relats, novel·les i més de tres mil pàgines amb anotacions de diaris i fragments literaris. La metamorfosi, escrita el 1912 i publicada el 1915, està considerada per la crítica com una de les ficcions més influents del segle XX. El procés i El castell i Amèrica, com molts altres treballs de Kafka, han arribat als nostres dies gràcies a la mediació del seu amic i biògraf Max Brod, que, imposant-se a la voluntat de l’escriptor, es va negar a destruir els seus manuscrits. Tot i que es va comprometre diverses vegades, Kafka mai no es va casar. Va acabar els seus dies malalt de tuberculosi en un sanatori de Kierling, a prop de Viena. Les seves tres germanes van morir assassinades als camps d’extermini nazi.

Luis Scafati














Mendoza, Argentina, 1947

Va estudiar Arts a la Universidad Nacional de Cuyo. Les seves obres han estat exposades a Barcelona, Frankfurt i Madrid i integren les col·leccions permanents d’importants museus, entre els quals destaquen el Museo Sívori, el Museo Nacional de Bellas Artes i el Museo de Arte Contemporáneo (Argentina); la House of Humour and Satire (Bulgària); la Collection of Cartoon (Suïssa) i la University of Essex (Anglaterra). Ha publicat els seus treballs a Anglaterra, Brasil, Corea, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Mèxic i la República Txeca. El 1981 va obtenir el Gran Premio de Honor al Salón Nacional de Dibujo, la distinció més important que pot atorgar- se a un dibuixant a l’Argentina. A Espanya ha publicat La metamorfosi, de Franz Kafka; El gato negro, d’Edgar Allan Poe, La historia del Town-ho, de Herman Melville; la novel·la gràfica La ciudad ausente de Ricardo Piglia i Drácula, una versió personal sobre el clàssic de Bram Stoker i la literatura de vampirs.